Encara que eclipsada (i l'ombra) pels seus cosins alts, altres espècies d'arbres creixen al sotabosc dels boscos. Tres dels més comuns són la Llorer de la Badia de Califòrnia, el auró de fulla ampla i el Tanoak . Cadascuna d'aquestes espècies ha desenvolupat una adaptació única al baix nivell de llum del sol clapada que els va arribar a través de la sobrecàrrega de sequoies de creixement. La badia de Califòrnia Llorer té un fort sistema radicular que permet que l'arbre s'inclinen cap a les obertures en el dosser. El auró de fulla gran, fidel al seu nom, ha desenvolupat la fulla més gran de qualsevol espècie d'auró que li permeten capturar més de la penombra. El tanoak té una estructura única del full interna que li permet fer un ús eficaç de la llum que es filtra a través de la coberta.
Sequoies vermelles de muntanya
Sequoia és un gènere de plantes pertanyent a la família de les Cupresáceas, subfamília Sequoioideae. Es tracta d'un gènere monotípico, l'única espècie del qual és Sequoia sempervirens, la secuoia vermella. Altres noms amb els quals es coneix a aquesta espècie són secuoia de Califòrnia. És un arbre perennifolio molt longeu (entre 2.000 i 3.000 anys) i la conífera més alta que existeix, arribant a aconseguir 115,61 m d'altura (sense incloure les arrels) i 7,9 m de diàmetre a la seva base. No cal confondre-la amb altres dues espècies a les quals també es diuen secoies, i amb les quals integra la subfamília Sequoioideae: la secoya geganta (Sequoiadendron giganteum) que aconsegueix altures de fins a 85 m i la metasecoya (Metasequoia glyptostroboides), de menor altura (fins a 35 m). Fotos: Oriol BassaEl seu hàbitat natural, que es troba en sistemes muntanyencs bastant humits i creixen en grup, protegint-se de forts vents i gelades, se circumscriu a una estreta franja de l'oest d'Estats Units que abasta des de la zona meridional d'Oregon fins a Califòrnia central on la hi troba tant en zones planes com en les humides dels pujols costaners.
De les secuoies és coneguda la seva longevitat (computada en milers d'anys) i encara que avui dia és l'ésser viu més alt del planeta, en el passat va ser superat per eucaliptus i avets gegants avui dia desapareguts. La forma en què està dissenyada la seva estructura és cridanera: a partir de la mateixa arrel creixen troncs independents però molt propers uns d'uns altres, de manera que si un fos danyat, els altres es desenvolupessin independentment, encara que aportant saba al tronc que la necessita.
Hyperion és el nom que l'equip de Chris Antkins ha donat a l'arbre que ara és l'ésser viu més alt del món. Una secuoia vermella que mesura 115,55 m d'alt. Aquest arbre, juntament amb altres tres que van batre la marca del Stratosphere giant (112,9 m), es troben al Parc Nacional de Redwood, al nord de Sant Francisco, Califòrnia.
Els exemplars més gruixuts
| Nombre del árbol | Localidad | Altura | Diámetro (b.h) | Volumen | |
| (m) | (m) | (m³) | |||
| 98,0 | 7,9 | 1.203,5 | |||
| 84,3 | 11 | 1486,6 | |||
| Fusion Giant, aka Melkor | 106,3 | 6,8 | 1.107,2 | ||
| 91,5 | 6,25 | 1.061,9 | |||
| 93,6 | 7,3 | 1.053,4 | |||
| El Viejo Del Norte | 98,7 | 7,1 | 1.002,4 | | |
| Howland Hill Giant | 100,6 | 5,85 | 950,9 | ||
| Sir Isaac Newton | 7,01 | 940,0 |
Els exemplars més grans
| Nombre del árbol | Altura | Localización | |
| (m) | (ft) | ||
| 115.61 | 379.3 | ||
| Helios | 114.58 | 375.9 | PNR |
| Icarus | 113.14 | 371.2 | PNR |
| 113.11 | 371.1 | ||
| National Geographic | 112.71 | 369.9 | RNSP |
| Orion | 112.63 | 369.5 | RNSP |
| Lauralyn | 112.62 | 369.5 | HRSP |
| Paradox | 112.56 | 369.3 | HRSP |
| Mendocino | 112.20 | 368.1 | |
| Apex | 112.00 | 367.4 | HRSP |