Compte! No us descuideu el "lladre" europeu a USA...

Tot i que alguns hotels tenen endolls adaptats als endolls europeus, la majoria son tipus USA. Compreu-vos o que us deixin un interruptor on pel darrera sigui europeu, i a davant un tipus així, que valgui per USA. Sino, no podreu carregar les màquines d efotos, mòvils, etc. Que no sigui al revès, que no us serviria!!!

El de tres sortides, és anglès, no americà (USA).

La maleta bàsica

Per tal de donar-vos un cop de mà al preparar la motxila, us indico que us recomano:

La maleta hauria de ser mitjana, tipus 62X40X28, de 50/60 l., més una bossa de cabina. El seu contingut bàsic:

Gorra/Capell, ulleres de sol i crema solar. Els que utilitzeu ulleres normals, un segon parell.
Sandalies de trekkind per aigua (important als Narrows), tipus Terra de Teva.
Botes de trekking còmodes i ja utilitzades abans de fer el viatge.
Mitjons de senderisme.
Repelent d'insectes i kit personal de primers auxilis.
Pantalons curts i llargs per outdoor. Roba interior.
Xubasquero o capa de pluja transpirable.
Camises i samarretes
Roba d'abric (fins 10 graus), preferiblement vestir-se en capes, per poder anar treient quan augmenti les temperatures.
Banyador
Càmera de fotos i memòries. Bossa impermeable per la documentació. Passaport, fotocòpia pàgina foto i noms passaport, paper ESTA.
Necesser personal.
Motxila d'atac i cantimplora d'aigua.
Llibret de butxaca anglès/català

Penseu que a Flagstaff, hi haurà llocs per portar a rentar la roba.

Suite del Grand Canyon...

Un bon amic em diu que no es pot anar al Grand Canyon sense escoltar la sinfonia de Grofè. La música de Grofè, clica'm!

Clima de las Vegas i Yosemite

Us presentem els dos extrems del viatge: Las Vegas i Yosemite (deixant de banda el vent de San Francisco)

Las Vegas tiene un clima desértico con muy poca lluvia y extremadamente cálido en verano. Temperaturas de 40º C son habituales entre los meses de mayo a septiembre. No es extraño que durante varios días al año estas temperaturas superen los 45º C. Los habitantes de la ciudad prefieren utilizar túneles, pasadizos, coches o monoraíles con tal de evitar las altas temperaturas. También es frecuente encontrar ventiladores que disparan chorros de viento y agua por la calle.

Mes	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Año
Temperatura máxima media (°C)	13	17	20	25	31	37	40	38	34	27	18	13	26
Temperatura mínima media (°C)	1	3	6	10	15	20	24	23	18	12	5	1	12
Precipitación (mm)	15	13	13	5	5	2,5	10	13	7,6	5	10	10	124,1
Fuente: Weatherbase Pel que fa a Yosemite, podriem dir que al juliol, la mitjana és de 9 a 32 ºC, amb un extrem baix a Tioga Pass, però que gairbé no ens hi pararem.

Quan el foc és una eina de gestió forestal i de prevenció dels mateixos foc...

Benvinguts a Yosemite, on el foc és una excel.lent eina d egestió forestal i de prevenció d'incendis!

El foc com a eina forestal

Existeix el paradís?

Zion National Park... tampoc hi he estat... però ara ja hi soc una mica...

Zion... On continua el paradís!

Mesa Verde...

Us haig de dir que no hi he estat... però que tinc moltes ganes de sentir l'energia d'aquest territori..

Acompenyeu-me... Mesa Verde (clica'm!!!!)

El Canyó de l'Antílop de Baix...

Perquè si us vam dir com fer fotografies... ara us convidem a passejar-lo...

Lower Antelop canyon (clícammmm!!!! amb un bon cafetó a la mà... per assaborir el temps...)

Una web recomanada per fotografiar la natura que veurem...

M'ha semblat molt útil aquesta web d'un català sobre com fotografiar el Lower Antelope Canyon... a veure si nosaltres podem millorar les imatges!
Web de com fotografiar Lower Antelope Canyon (Clica'm!)

Viatjarem amb un cotxe com aquest o similar

Dodge Gran Caravan

Informació general

Viatgers de Natura... No imprimiu encara aquests documents, fins uns dies abans del viatge, ja que hi anem incorporant més informació i fent petits canvis.

Una mica de música...

Cliqueu aquí: Ruta 66, de Natalie Cole Trobareu més informació de la ruta 66 a la pàgina "No n'hi ha prou" d'aquest web.

Com llegir aquest blog

Hola companys de viatge! Per interpretar bé aquest blog, heu d'anar de baix cap a dalt, on anireu trobant, un a un, tots els dies del viatge i el que farem. A la part de dalt, sobre d'aquest text, hi ha unes pestanyes en horitzontal... són les pàgines, on trobareu més informació de "vegetació", "fauna", "documentació", coses que cal portar"... etc... i al costat, si voleu, fer-vos seguidors, així els companys de viatge us aniran coneixent...

Ara per ara és una web privada. No dongueu l'accés a ningú que no sigui de confiança.

15è dia. 13 de juliol de 2012. Arribada a Barcelona

14è. dia. 12 de juliol de 2012. Vol de tornada

13è dia. 11 de juliol de 2012. San Francisco

12è dia. 10 de juliol de 2012. San Francisco

Bé, toca deixar Sierra Nevada per anar a San Francisco, i per començar, et proposem veure els sequoies de costa, a Muir Woods, on, entre d'altres pel.lícules, es va gravar "L'orígen del planeta dels simis", o "La niebla", "Vertigen" d'Alfred Hitchcock,  "La Guerra de les Galàxies"o el "Retorn del Jedi", amb Harrison Ford... Si voleu saber quines pel.lícules s'han gravat a San Francisco, us adjuntem aquest link: Pel.lícules de San Francisco

Més tard, anirem a San Francisco travessant el Golden Gate... i desprès, a la tarda, agafarem el bonus pels transports públics de 2 dies i l'aprofitarem al màxim per descobrir la ciutat.

11è dia. 9 de juliol de 2012. Yosemite NP. Mariposa Grove

Ens aixecarem d'hora per aprofitar una nova jornada a Califòrnia. El nostre objectiu avui, anar a veure les sequoies de muntanya, els arbres més grans del món. Aniren a Mariposa Grove, al sud del parc. caldrà estar atent a la carretera, ja que nosaltres fa 2 anys ens vam creuar amb un os bru... per cert, a Yosemite també hi ha osos negres, i en total, sumen de 300 a 500 individus...

Però tornem als Sequoies... a Califòrnia n'hi ha de dos tipus, els d'escorça roja, de muntanya i que veurem avui, i els d'escprça negra o de costa, que veurem a San Francisco. Els sequoies de muntanya son els més gruixuts del món, i els de costa, els més alts. A la pàgina "vegetació" d'aquest blog, teniu més informació d'aquesta arbres, i quin son els individus més grans.

10è dia. 8 de juliol de 2012. Tioga Pass, Yosemite Natural Park

Sortim dels paisatges semidesèrtics i del propi dessert per entrar al Parc Natural de Yosemite pel pas de Tioga, que travessa la Sierra Nevada, a 3031 m d'alçada. El nom, donat a unes mines de la zona, ve del mohawk i l'iroqués, i vol dir "on es bifurca". Creat pels miners l'any 1893, va ser millorat el 1965. Normalment, està tancat per la neu des de l'octubre al març, però algun any ha arribat a estar tancat fins el juliol.  Ja dins a Yosemite, visitarem (a la base!) el Gran Capitan, un bloc de granit gegant de 914 metres d'alçada, les Yosemite Falls (cascades) amb més de 700 metres de caiguda d'aigua, i el centre de visitants, per observar una altra mítica muntanya, el Half Dome, on assistirem a la projecció d'una película on es pot veure tots els valors del parc en 23 minuts.

Finalment, si anem bé de temps, aniriem a Glacier Point, on es pot veure la vall de Yosemite des de l'altura. Abans d'anar a l'hotel, èns paparem al Tunnel View, on es veu la mítica imatge de Yosemite que us adjuntem en aquest missatge. Un primer dia a Yosemite... però n'hi haurà un altre! Encara us quedarà memòria a la càmera de fotos?

9è dia. 7 de juliol de 2012. Las Vegas - Dessert del Death Valley

Sortim de Nevada per entrar a Califòrnia, pel dessert del Death Valley, on ens allotjarem en un hotel-rancho. La Vall de la Mort, és un immens dessert envoltat de muntanya, amb una altura de 85 metres sota el nivell del mar, i considerat un dels punts més calurosos dela terra, especialment quan al juliol de 2006 és va arribar a 50 graus C de temperatura al Badwater, un llac de sal de més de 200 quilòmetres quadrats que, si la calor ho permet, visitarem. Perquè es tan sec aquest territori? Doncs perquè  els nubols que venen del Pacífic no arriben a passar labarrera de muntanyes que formen la Sierra Nevada, on hi ha els parcs naturals de Yosemite, Kings Canyon i Sequoia National Park... Ah! No us descuideu de portar força aigua, i recordeu que no sempre funciona el GPS i els telèfons mòvils en aquest indret.

8è dia. 6 de juliol de 2012. Cap a las Vegas per la ruta 66

Aquest dia, desprès d'haver vist la sortida de sol (aqui teniu una fotografia), nomès ens caldrà cercar un bon lloc per esmorzar, fer maletes i au, cap a las Vegas (Nevada)... tot i que tindrà dos alicients, el primer, perquè passarem per una part de la famosa ruta 66, i per l'altre, perquè veurem una de les preses més grans del mon, la Hoover. Tot i que anirem per una autovia, sortirem una estona per anar per la ruta 66 i veure algun dels pobles que, altre temps, eren molt freqüentats, i avui s'han quedat gairebé sense gent. Si podeu, mireu la película de dibuixos Cars, que parla d'aquesta ruta.

7è dia. 5 de juliol de 2012. Grand Canyon!!!

Tant que ens han parlat d'aquest espai i avui hi anirem a passar la nit! Aprofitant la sortida i la posta de sol al mateix Grand Canyon.  Quan hi vaig ser, en acabar-se la posta de sol, vaig tenir la sort d'assistir a una intensa brama de cèrvols... que em va deixar la pell de gallina. Molta gent... un paisatge en continuu canvi i, sobretot, que cal portar prou memòria per les càmeres de fotos... perquè hores d'ara, en cinc dies, ja podeu portar milers d'imatges... La fotografia que us adjunto la vaig fer a la sortida del sol... prop de les 7 del matí... però va pagar la pena... Per cert, el 5 de juliol, el sol sortirà a les 7,24h i es pondrà a les 17,59h hora local.... Apunteu-vos a l'agenda!

L'endemà, quan anem a las Vegas, us proposo d'anar a veure una película 3D del Gran canyon a un cinema propietat del National Geografic..

6è dia. 4 de juliol de 2012. Cononino National Forest

Avui toca ub parc natural especial, el Cononino National Forest, per fer una on, si tot va bé, no hauriem de trobar massa turistes.

Per cert, durant tot el viatge, podem trobar diferents columnes de fum, com aquesta de Coconino, on poden ser incendis forestals incontrolats i, en molts casos, totalment controlats, fruit de l'aplicació de la gestió forestal i la prevenció d'incendis utilitzant el propi foc.

5è dia. 3 de juliol de 2012. Monument Valley. Lower Antelope Canyon. Navajo Nation

Per una estona, imagineu-vos que circuleu en una diligència per l'Oest i ens trobem protegits per John Wayne... sou artistes de La Diligència, Rio Grande, Fort Apache, Centaures del desert... Monument Valley és un plató a cel obert, descobert pel director de cinema John Ford... I no ens oblidem que son a la reserva Navajo nation, on l'alcohol està rigorosament prohibit... Dormirem molt aprop d'aquests camins pedregosos i plens de pols, on Wayne i Ford van fer les pel.lícules!.

I pels més joves, recordeu que Thelma i Louise, Odisea a l'espai o Retorn al futur III, també tenen escenes rodades en aquest paisatge de pedra.  Ara toca despertar-nos d'hora i agafar la carretera per anar a l'Antelope Canyon, prop de Lechee, a la ciutat de Page, a Arizona. Entrarem al Lower Antelope Canyon (foto inferior), per mi el més fantàstic, i caminarem per dins un riu soterrani sec (ple nomès en temps d'avingudes de pluges) i prepareu la càmera de fotos... us esperen unes imatges fantàstiques, tot i que, a simple vista, les pareds son de color de sorra, quan li feu la foto, observareu diferents tonalitats de taronja i en alguns casos, de rosa i verd.

En acabar, dinar a Kayenta, on podreu veure l'exposició dels Navajo Talkers...que van ser vitals per guanyar la 2ona Guerra Mundial al Pacífic... Un dels caps militars americans va dir "sense els Navajo talkers, hagués estat imposible de capturar l'illa d'Iwo Jima.".

4art dia. 2 de juliol de 2012. De Moab a Cortez, per visitar Mesa Verde NP

Sortirem de Moab (Utah) en direcció a Cortez (Colorado), poc més de dues hores de cotxe, per visitar el Mesa Verde National Park, terra dels indis Pueblo. Estem aprop de diverses reserves indies dels Ute, d'on vindria el nom d'Utah, donat pels espanyols pel seu idioma. A tot els Estats Units en queden uns 10000. Abans d'estar a les reserves, gerrejaven amb els navajo, ì vivien en pau amb les tribus veïnes... els paiute, shoshone i bannock. Han tingut diverses disputes des de 1950 fins  avui dia per l'aigua i el carbó amb els colonitzadors, que han explotat els recursos de les seves reserves sense massa miraments. Us adjuntem un plànol de les principals reserves, on veureu que el nostre viatge travessa aquests territoris.

Justament els indis Ute, vol dir "excavadors dels turons de les muntanyes"... Però tornem a Mesa Verde... els indis pueble, que compartien alguns costums amb els Ute, com el de fer habitatges a les roques, van viure entre el 600 al 1300, i van construir magnífics pobles troglodites, com aquest de la fotografia, Cliff Palace, però van ser avbandonats en un parell de generacions.. A  Mesa Verde, es protegeixen més de 4000 jaciments arqueològics.

A continuació, us presentem una il.lustració de l que fou el poblat de la casa de l'Avet (Spruce Tree House)... Una persona de peu sobre el canó de la Casa d'avet l'any 1200 a mitjans d'AD podria haver presenciat una escena com l'exemple anterior. Aquest poble va ser un dels més grans de Mesa Verde. Tenia 129 habitacions i vuit kivas. Uns 60 a 90 persones van viure aquí en un moment donat. Centenars d'anys abans que aquest poble va ser construït, probablement, els seus avantpassats vivien en petits habitatges al refugi de la mateixa cova mateixa.

Els Pueblo eren constructors experimentats. Les parets de l'habitatge del penya-segat es van construir recte i alt, en un llit amb pedres acuradament formats. Al dibuix som a la tardor, on hi havia més feina. Al cim de l'altiplà, els homes estan collint els seus cultius de blat de moro, frijol i carabassa. Arriben als camps pels senders a escalar que han fet a les pedres de les parets del canó. Alguns d'ells estan en l'habitatge, on disposen els cultius als sostres perquè s'assequin. Aqui hi seran fins a l'any vinent, o dos més s'hi hi ha sequera. També podeu veure dones molent el blat de moro, vells asseguts al sol i explicar històries, els caçadors esperant en una expedició de caça, els nens corrent al voltant, i els gossos domesticats i els galls dindis passejant pels patis.

3er. dia. 1 de juliol de 2012. De Bryce a Moab

Ens caldrà agafar els cotxes i anar en direcció a Moab, travessant el Capitol Reef National Park, fins a la ciutat de Moab, que queda entre dos espais naturals, Canyonlands National Park i Arches National Park. L'objectiu és visitar un parc estatal camí del Canyonlands, on comença l'increible pas del riu Colorado pels canons gegantins que tenen com a punt culminant el Grand Canyon, on anirem el seté dia. Concretament, anirem a veure el Gooseneck (meandre espectacular del riu Colorado), dins el Dead Horse Point State Park, entre d'altres paisatges inimaginables...

San Francisco III: Cable-Car... un tranvia que no ho és...

El cable car no és només un mitjà de transport sinó un gran entreteniment en si mateix. Aquesta espècie de tramvia ofereix l'opció de recórrer la ciutat a l'interior d'un compartiment amb finestres de vidre o en la seva part exterior (en ocasions, penjat del vagó).

Una espècie en extinció. Els primers tramvies de Sant Francisco eren arrossegats per cavalls que amb prou feines aconseguien escalar els forts pendents de la ciutat. L'any 1873 es va provar el primer tramvia elèctric de la ciutat.

Podríem considerar al cable car com un supervivent d'una altra època. Aquest mitjà de transport va ser a punt de desaparèixer en 1947 però una ciutadania enfuriada es va oposar rotundament al fet que ho retiressin. En 1964 el sistema de cable car va ser declarat Patrimoni Històric Nacional.
La causa de la seva gairebé extinció van ser les elevades despeses de manteniment. Clar exemple d'això és que, cada dos o tres mesos, és necessari canviar els cables que fan funcionar el sistema, la qual cosa suposa uns 20.000$ per cable.

Línies

El cable car té 3 rutes que cobreixen algunes de les zones més interessants de Sant Francisco: el districte financer, Nob Hill, Chinatown, North Beach, Russian Hill o Fisherman’sWharf.
Powell-Hyde: Surt de Market i Powell, pansa per Union Square, el Museu del Cable Car, Nob Hill, Russian Hill, Lombard Street i acaba a la plaça Ghirardelli.
Powell-Mason: Surt des de Market i Powell, i circula per North Beach per acabar el seu trajecte prop de Fisherman’s Wharf.
Califòrnia Street: Recorre el districte financer, Chinatown i Nob Hill.

San Francisco. II. Tramvies de Sant Francisco

Igual que el Cable Car (amb el qual no ha de confondre's), els tramvies (Street cars) són un mitjà de transport històric i una forma diferent de conèixer San Francisco.

La línia històrica "F" té tramvies amb una història de més de 150 anys que han estat portats de diversos llocs del món (Hiroshima, Moscou, Porto o Hamburg són alguns exemples) per a la seva restauració i posterior utilització.

Recorregut. Línia F del tramvia de Sant Francisco

La línia "F" recorre diverses zones turístiques en les quals ens mostra la cara històrica i també la moderna de la ciutat.

Aquestes són les zones en les quals realitza parades:
Districte Castro.
Union Square.
Market Street i Centre Cívic.
Districte Financer.
Edifici del Ferri i Embarcadero.
Pier 39 i Fisherman’s *Wharf.

Tarifes
Adults: 2$ (inclou transbords durant 90 minuts).
Nens de 5 a 17 i majors de 65 anys: 75 centaus.
Nens menors de 4 anys: gratis.

Per comprar el bitllet directament en el tramvia és necessari portar el canvi exacte.

Els passatgers amb Muni Pass o City Pass no han de pagar el bitllet, igual que els passatgers que hagin viatjat en un altre transport de la xarxa *Muni durant els 90 minuts anteriors.

San Francisco. I. Lombard Street

Si hi ha alguna cosa que caracteritza San Francisco son els carrers  amb pendents pronunciats. Situat entre Hyde i Leavenworth, Lombard Street, és conegut com el carrer més costerut a San Francisco.

Encara que Lombard Street no és realment el carrer més costerut de la ciutat, és el més conegut com a tal. Cada dia centenars de turistes vénen al carrer, per fotografiar el seu pendent de 40 graus d'inclinació disposats en ziga-zaga.

La principal atracció de Lombard Street és veure cotxes pel carrer, com si es tractés d'una muntanya russa. El millor lloc per fer algunes fotos és des del baix del carrer.

2on dia. 30 de juny de 2012. Las Vegas-Zion NP-Bryce N.P.

Desprès d'assaborir el cafè americà, ens trobarem al Hall de l'Hotel de las Vegas (Nevada) a l'hora indicada per agafar els cotxes i en unes 3 hores, entrar al Zion National park (Utah). Allà, visitaren els Zion Narrows, on en una caminada d'unes tres hores, ens endinsarem a les gorgues del riu Virgen, on caminarem per senders prop del riu i pel mateix riu diverses vegades. Caldrà portar ja preparada la motxila de caminar o d'atac, i roba còmoda per poder-nos mullar. Tot dependrà de l'aigua que s'hagi acumulat, però ens mullariem fins als genolls. Com ja comentarem més endevant, la documentació personal caldrà portar-la amb una bossa protegida... tot i que en condicions normals, no ha de tenir cap perill...  Desprès anirem a visitar el Canyon Overlook Trail, una caminada d'uns 20 minuts, on podrem descobrir el Parc des de la seva part superior.... No us descuideu la càmera de fotos! Desprès anirem a dinar, fer acabar de fer carretera, travessar el Red Canyon i atençar-nos al Bryce Canyon National Park, on descobrirem Sunrise, Sunset, Inspiración y Bryce... els seus anfiteatres en forma de ferradures de milers de xemeneies naturals fruits de l'erosió... Pot fer força calor, cal portar aigua, gorra, crema solar, ulleres de sol... Finalment, anirem a l'hotel, dins el Parc, per passar una segona nit a Amèrica... i comptar els milers d'estels que veurem al cel...  Sorprèn la quantitat de natura i paisatges que es poden trobar en aquest país...

Al Parc podeu observar pumes, coneguts al territori com a Mountain Lions, de color marró... no és massa fàcil observar-los, però es poden veure atravessar pels camins del parc a la nit... Altres animals més fàcils de veure son l'esquirol de terra de mantell daurat, i el gos de les praderies d'Utah, el Uintah Chipmunk (esquirol marró d'esquena ratllada blanca) o l'antilop americà (la foto és de l'Oriol Bassa a Bryce!!!)

1er dia. 29.6.2012. Vol Barcelona-Las Vegas

El primer dia, ens trobarem a l'aeroport, per volar en línea regular, de Barcelona a Filadelfia, i d'aquesta ciutat a las Vegas. Una vegada passat el control de frontera, llogarem els cotxes i anirem a las Vegas, a la seva part central i més coneguda, l'Strip. Desprès d'una bona dutxa, podeu passejar-vos pels casinos, les seves botiques de luxe i si teniu ganes, anar a alguns dels espectacles que es fagin a aquella ciutat el 29 de juliol. Hi podeu trobar els artistes i espectacles més reconeguts... I menjar en qualsevol dels seus restaurants on hi ha cuina d'arreu del món, o, especialment, recomanar-vos comprar sushi acabat de fer, un bon vi blanc de Califòrnia i a l'habitació de l'hotel... degustar la primera nit en terres americanes... Si encara us queden força, podeu apostar algun dolar als espectaculars casinos...

Com anirem fent aquest blog?

Hi anirem penjant tres tipus de missatges, concretament el dia a a dia, els elements més importants d'una determinada àrea a visitar, i finalment, tots el que recomanem per poder fer el viatge.